Davant meu, al metro, s´asseu una noia que és la viva imatge de la mort (almenys de la típica imatge que ens han presentat de la mort: pàlida i esquelètica, muda). Per què la mort sempre la representa un personatge femení? Voldria escriure sobre ella, dolçament i amb un regust de fel, però no puc. La Mort duu una samarreta (negra) que diu "Barcelona meeting", i m´imagino a la fira de Barcelona un congrés de morts, de fantasmes. Baixem a la mateixa estació...tohom s´adreça a la sortida però ella camina en direcció contrària (cap al túnel? cap a una sortida invisible per a la resta?). Surto de l´estació amb una sensació de lleugeresa, em poso un barret imaginari (el portaré tot el dia), elegantíssim, i penso com seria la meva vida amb barret. Les persones que duen barret han de buscar una professió que els hi permeti portar-lo. Si jo portés barret, sostinc que treballaria de periodista, a Lisboa, en un diari anarquista lleugerament catòlic.