lunes, 28 de enero de 2008

Estranyat de l´espectacle


Amb aquesta frase comença el segon volum dels Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions publicats per l´editorial Barcino al 2002, gairebé un segle després d´haver estat escrits.

Del 1890 al 1893, Verdaguer es dedica a practicar exorcismes i a parlar amb els dimonis a la casa de l´Oració (carrer Mirallers, número 7). Per Verdaguer són anys de lluita: primer amb els dimonis, i després amb els rics i els poderosos. Al 1893 el poder eclesiàstic i l´altre -el marqués de Comillas- li declaren la guerra i el confinen al Santuari de la Gleva, prohibint-li expressament anar a Barcelona. Més endevant li retiraran el dret de dir missa.

A la Barcelona de finals del dinou, en un clima de pobresa, misèria i desesperació social, Verdaguer comprova l´existència real del dimoni (aliat indiscutible del clergat i dels rics, no en va, el Marqués de Comillas havia fet la seva fortuna a base de traficar amb esclaus). Al pla de Barcelona, territori d´anarquistes i dinamitaires, els dimonis (fins a 12) "xerren" amb Verdaguer. I en diuen moltes i de molt grosses:


"Hem anat a Madrid. Que milions érem! Alguna hora los ministres posaven lo nom del timoner –Jesucrist- a davant; ara no el posen ni a davant, ni a darrera, ni al mig. Ja en farem nosaltres de timoners!”

“Si veiéssiu los mils magos que hi ha a Barcelona! A Sants solament, n´hi ha 900”

“O tu em diràs atrás Satanás, o jo et diré atrás Verdaguer”

“Ai Verdagué, jamai t ´oblidaré”

“No treballis mai per experimentar, ni per veure si et coneixeràs més bé, ni per saber coses que et convenen. Treballa en desagravi del cor de Jesús”

“La Candelera t´ha donat la Candela ben llarga, a tu, ja pots estar content. I encesa, que te l´ha donada!”

“Ja no hi ha de dimonis a l´infern; tots som a la terra. L´infern està per llogar.”

“Vosaltres dieu: ‘Déu ho arreglarà.’ Sí, ho arreglarà, però amb lo suor de les criatures”

“Lo món està en la mortalla i en lo desvari pròxim de la mort, amb un derrame al cervell, amb un derrame a la intel.ligència i amb un derrame a la voluntat, i en lloc de plorar, canta, i com que no es veu lo mal, no s’espanta”.

“A molts lo llegir los servirà per dur unes bones ulleres”.

“Jo só la màquina d’escórrer els cors. Quan los tinc escorreguts, los omplo de lo meu: los omplo de duresa, de tirania, de furor i venjança. Quan tinc los cors plens dels meus amaniments, ja no tinc por de res. Entro i surto d’allà on vull”.

“Hem fet un robo de dinamita per tirar a terra iglésies. Ja ho veureu en los diaris. Conjurau-ho i destruïu-ho, ja que teniu poder. Lo govern cerca els lladres; li costarà de trobar-los perquè som nosaltres”.

“Diu lo maligne 2 que anaven a moure un terratrèmol en lo pla de Barcelona, destruint aquesta ciutat, fins a la plaça de l’Àngel —tal volta per temor de l’àngel custodi de la ciutat. Diu que nostres conjurs ho han aturat. Diu que l’aigua dels pous n’han dat senyal, com és ver, havent pujat molt de nivell aqueixos dies. Diu que hi ha tres esquerdes en la muntanya més alta del voltant —Tibidabo? Los diaris també han parlat d’això, donant-ho com a notícia de poble, mes lo Dr. Montseny, que ho examinà, no en veié res”