Era fa uns deu anys, que veníem a Sant Cugat, i ens estàvem al bar de la plaça, perseguint l´ombra d´en Ferrater, com una infecció. Aquí es va suïcidar.
No sé ben bé què esperava d´un poeta mort, suïcidat. O potser és just el contrari: prou que ho sé i no vull dir-ho.
Noies de l´Autònoma, amb carpetes plenes d´apunts negligents, el papà us espera a l´estació dels ferrocarrils, si és dijous, i arribeu tard. Just quan es pon el sol, una remor tendra, i una olor de xarop, als carrers buïts del paradís unifamiliar mutilat.
